Carmen Goga

Una trajectòria dedicada a l'art

Amb més de tres dècades de trajectòria al sector artístic, l'obra de Carmen Goga és el resultat d'una recerca constant i una passió profunda per la identitat i la matèria. El seu univers creatiu s'expandeix a través de temàtiques profundament personals: des de la rigorosa investigació i representació de les deesses del calcolític d'Extremadura, fins a la fascinació pels bous en llibertat —plasmats des del 1993 en llenços blaus de grans dimensions— i les seves versions contemporànies icòniques.

El camí de Carme destaca per una autoexigència i una capacitat de treball excepcionals. Després de formar-se amb els Escolapis a Granollers des dels 3 fins als 18 anys, va compaginar de manera simultània dues carreres d'alta exigència: la diplomatura en Conservació i Restauració de Document Gràfic a l'Escola Superior de la Generalitat (als matins) i la llicenciatura a la Facultat de Belles Arts a la Universitat de Barcelona (a les tardes. Aquesta sòlida base tècnica va culminar més tard amb el seu Doctorat i tesina a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid.

«L'experiència juntament amb dos dels referents més grans de l'escultura espanyola, Juan de Ávalos i Víctor Ochoa, va marcar un abans i un després en la seva carrera, col·laborant directament en la creació d'obra monumental de projecció internacional.»

L'origen d'una mirada diferent

L'impuls creatiu de Carmen es va manifestar molt abans que els llibres de text i les aules universitàries modelessin la seva tècnica. El veritable punt d'inflexió de la seva vida artística es remunta a un instant quotidià de la seva infància, plasmat en el dibuix senzill que il·lustra aquesta secció. Quan només era una nena, se li va demanar que retratés la seva mare, un exercici comú en la infantesa, però el resultat va trencar qualsevol expectativa.

Mentre que els altres nens de la seva edat es limitaven a replicar les línies rectes, planes i convencionals pròpies de l'etapa escolar, la Carme va mirar més enllà. Va capturar la figura de la mare des d'una perspectiva completament diferent, intuïtiva, lliure de normes i, de manera sorprenent per a la seva edat, carregada d'una noció innata del volum i l'espai. Aquella obra no era un dibuix infantil comú; era la primera manifestació d'una mirada escultòrica. Va ser en aquell precís moment quan el seu entorn familiar i escolar va descobrir que a les mans no hi havia un simple passatemps de tarda, sinó una sensibilitat artística innata que ja buscava el seu propi camí.

ENCÀRRECS
close slider